Les Dames del Trekking

2011-02-26T15:07:00.008Z

SERRA DE LLABERIA
Situació: Baix Camp ( Tarragona )
Data: 26 de febrer de 2011
Text: Antònia Ripollés
Màxima alçada: 919 m. Miranda
Desnivell acumulat : +1300 mts.
Distància total: 13,4 Kilòmetres aprox.
Durada: unes 4,30 hores

Quedem a les 6 del matí al Celler del Cava amb l'autocar PimiPom, per arribar a sobre les 8, comencem a caminar i conectem els GPS.
Un camí ample ens fa guanyar alçada sobre el poble. Després agafem un corriol que va pujant per dins del bosc. El vent bufa fort a la sortida.

El corriol esdevé rocallós i ens porta a grimpar per la carena, amb unes vistes excel·lents de la Serra i la platja tarragonina. Esmorzem amb bona companyia i per postres bombons de l'aniversari de l'Empar.

Després d'agafar forces, pujem per una canal entre dues roques, estreta i equipada amb cadenes, a dalt del roquetar ens trobem amb unes cabres que estan igual de sorpeses de veure'ns que nosaltres.
Semblava que ens miraven i pensaven: - que cullons fan aqui !!!!-.

Continuem pujant en direcció a la Creu de Ferro, allà ens trobem dos homes i ens fem fotos conjuntament. Tenim vistes del poble de Colldejou i La Mola de Colldejou

A devant nostre l'inconfusible observatori de La Miranda, baixem una mica i pujem la muntanya fins al punt més alt, costat mateix de l'observatori, estem a 919 metres . Aqui la vista és expectacular als nostres peus tenim un tallat impresionant, ara busquem el corriol per baixar, un camí amb fort desnivell i anar en direcció al Coll de Guix.

El camí continua direcció a la Mola, el sol i la calor fa que la pujada sigui més cansada, i més llarga, no fa gens de vent. Curiosament sols a primera hora va bufar però després el dia va ser molt tranquil. Quasi arrivant a dalt puja la boira, el castell de dalt el cim sembla més tenebròs. Ens posem a dinar en un grau inferior per protegir-nos del fred, en poc temps va canviar la temperatura. Aqui no tenim gens de vista panoràmica. Estem a 900 metres. Ara el camí és de baixada direcció a Colldejou.

Arribem amb 30 minuts d'antelació per poder pendre'ns una merescuda cerveseta , tranquilament a la terrassa del bar del poble. Hem fet en total 13 km. i desnivell acumulat de pujada 1.300 m.

Puntualissimes abans de les 16h. A l'autocar. Fi de l' excursió.

2011-01-30T20:01:00.001Z

PARC NATURAL DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR
Situació: Vallès Oriental
Text: Anna Tejedor
Data: 30 de gener de 2011
Alçada final: 766 mts.
Distància total: 21 Kilòmetres aprox.
Durada: unes 4,30 hores

Per aquest dia teníem previst fer la sortida a la neu amb raquetes, però degut a la manca de neu, la canviem per aquesta al Montegre.

Anem amb l’autocaret fins a Sant Celoni i agafem la carretera fins a Olzinelles, comencem a caminar just al costat de la casa pairal de Ca l’Agustí. La Vall d’Olzinelles és un espai natural només destorbat pels cultius de les grans finques com aquesta.
La zona del Parc que trepitgem és l’anomenada Montnegre de Ponent, molt castigada per les ventades i les nevades.

Anem seguint els camins fins a pujar al cim més alt, el Turó d’En Vives (766 mts), després seguim cap al Coll de Basses i anem al Santuari de Sant Martí de Montnegre on hi trobem un grup nombrós de ciclistes que aprofitem per fer-nos-hi unes fotos.

Fent camí per aquests boscos i tornant a la Casa de Coll Blanc ens trobem una bassa d’aigua plena de “salamandres embarassades”, per allà hi havia una galleda que va servir per rescatar les salamandres i treure-les de l’aigua, perquè un grup de Dames les volien salvar?? Però hores d’ara no sabem si van fer una bona obra o no, potser estaven allà per parir tranquil•lament?...

Continuem el camí i acostant-se l’hora de dinar estem de sort i llueix el sol, ja estem als plans de la riera d’Olzinelles, al costat de Ca l’Agustí, ens quedava poca estona de caminar fins a Vallgorgina per el Gr 92.

De tant en tant quan els boscos d’alzines sureres ho permeten, veiem tota la serralada del Montseny i també el mar en algun moment.

Finalment arribem a Vallgorgina, aprofitem el primer bar que trobem per fer una sorpresa a l’amiga Lola i celebrar el seu aniversari amb unes “birres” i un pastís ben original fet per l’Emma.
Ha sigut un dia fantàstic, ens ho hem passat molt bé, amb ganes de tornar-hi i buscar el “Dolmen de Pedra Gentil”, ja que el volíem veure i no l’hem trobat.

2010-10-17T08:00:00.003+01:00

JOANETES-PUIGSACALM-COLLADA DE BRACONS (Canal dels Ganxos)Crónica personal

Data: 17 d'octubre de 2010
Per: Roser Roure
Emma Pizarro
Elisenda Estany

Malgrat que el GPS ens marca Algèria, som a Joanetes al cor de la Garrotxa i als peus del Puigsacalm.

Poc a poc ens anem endinsant pel camí de Santa Magadalena pels Barrets.

La Vall d’En se’ns presenta sota un coixí de boira i un cel brillant. El dia és esplèndid i portem l’embranzinda i el bon humor de sempre.

Per a no perdre els nostres principis, no deixem de xerrar mentre caminem. Cal posar-se al dia... És el -ja llegendari- brunzit de les Dames, que sovint pot escoltar-se enmig dels boscos i dels camins de Catalunya.

Per la Canal dels Ganxos, ben obaga i ben dreta, arribem als prats de Santa Magdalena.

Les fulles de faig comencen a caure i la tardor demana pas.

El Puigsacalm ple a vessar ja és nostre! Ens ofereix una bona vista circular d’aquest país muntanyós, inacabable i immens que no deixa de sorprendre’ns.

2010-10-16T19:00:00.001+01:00

Fitxa Tècnica : JOANETES-PUIGSACALM-COLLADA DE BRACONS (Canal dels Ganxos)
Situació: Garrotxa
Alçada final: 1513 mts.
Distància total : aprox. 12 kilòmetres
Desnivell: +970 mts. -643
Durada: 4:30 hores.
Dificultat: Mitjana
Per : Elisenda Estany

Joanetes 600 m. : Des de l’església en sentit W es travessa el poble fins la banderola que indica Santa Magdalena pels Barrets. Seguim la pista en sentit NW. Seguir el sender marcat.

Pic del Soi 1.023 m. : Pla cobet d’un pradel de jonça. Seguir en sentit NW cap a la carena pelada de la muntanya fins arribar als Ganxos.

Canal del Ganxos 1.200m: El millor al•licient de la sortida. Cingle que cal superar mitjançant l’ajuda d’uns ganxos clavats al rocam.

Santuari de Santa Magadalena del Mont 1.270m: Continuar fins la font del mateix nom. Seguir fins la banderola i prendre el camí en sentit SW cap el Puigsacalm. Hi ha dos itineraris. Seguim el dels camí dels Llops per tal d’assolir el puig dels Llops.

Puig dels Llops 1.486 m.. Vistes a la Vall de Joanetes al S. i del Puigsacalm al SW. Prenem el camí seguint la carena.

Puigsacalm 1.513m.: Un cop a dalt, seguim cap a la Collada de Bracons.

Rasos del Manter 1.380m.; Pastures del terme de Vidrà.

Font Tornadissa 1.300m. : Font abundant amb un llarg abeurador. Seguim pel camí de la dreta marcat per una línia blava i una altra vermella. El camí es converteix en una pista ample enmig de faigs.

2010-09-25T08:00:00.004+01:00

CAMÍ DELS ENGINYERS
Crónica personal
Data: 25 de setembre de 2010
Per: Eva Cervello

Novament les Dames aconseguim una nova fita: el camí dels Enginyers! De fet era una mena d’espineta que teníem clavada, no tant per la seva dificultat sinó per les vegades que havíem intentat d’anar-hi però ja sigui por problemes de mal temps, disponibilitats i altres no havíem aconseguit. I ja se sap que allò que més et costa és allò que més valores, oi?

Així doncs, i malgrat tot – alguna “sucadeta” extra al riu, un temps limitat perquè ens recollís l’autocar, una mica de “barrufa”, ...- l’excursió va ser tot un èxit i les Dames ja tenim un altre objectiu per la llista! Una llista que sembla anirà creixent doncs les ganes, la il•lusió i les forces sembla que seguiran per molt de temps en aquest grup de dones fantàstiques, fortes i positives.
Fins ben aviat!!!

2010-09-22T16:38:00.002+01:00

Itinerari camí dels Enginyers des de Queralbs
Fitxa Tècnica:

Situació: Vall de Núria
Alçada final: 2145 mts.
Distància total : 16,74 kilòmetres
Desnivell: +1356 mts. -643
Durada: 7:30 hores.
Dificultat: Mitjana
Mapa: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=153382
Text: Emma

Recorregut : Queralbs – La Farga – Ref. Coma de Vaca – Núria - Queralbs.

00:00 Queralbs – ref. Coma de Vaca
Excursió molt recomanable, camí ben definit i marcat amb punts vermells. Comencem a la Farga que esta a menys d'1 Km de la estació del cremallera de Queralbs. En aquet punt, travessem un pont que ens porta a la central elèctrica de Adio de Baix. Aquí troben un senyal que indica el recorregut.
Anirem tota l'estona remuntant el riu Freser, trobant nombrosos gorgs i salts d'aigua així com una variació constant de la vegetació conforme anem pujant.
Per arribar al refugi haurem de baixar un desnivell d'uns 50 m. I travessar el riu per un pont metàl•lic.

03:30 Refugi Coma de Vaca - Núria, Camí del Enginyers GR-11.7
El sender és totalment aeri, va a 2.000 m. de altitud, un mirador espectacular de les gorges del Freser, el puig de Balandrau i els pobles de Queralbs i Ribes de Freser
Sortim per darrera del refugi, comencem la pujada que els 10’ es fa més intensa i escarpada on trobem escales metàl•liques, cadenes i cables per facilitar el pas del Clot del Malinfern.
A 1h aprox. per acabar, el camí es fa més pla i finalment ens porta per sota l'alberg del Pic d’Àliga, arribem al monument de les 3 creus inclinades i seguidament al Monestir de Núria

07:30 Santuari Núria – Queralbs
Cremallera

2010-07-16T15:18:00.020+01:00

Carros de Foc

Travessa feta amb 5 dies pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Crónica personal
Data: 16,17,18,19,20 i 21 de juny de 2010
Per: Totes

"Guapes amigues,
Ja és mitjanit i trobo a faltar compartir amb vosaltres les lliteres dels refugis d'aquests dies.
Ha estat una experiència inoblidable.
El minut de silenci al capdamunt del Montardo va ser molt emocionant. Vaig intentar retenir tot el viscut en un instant.
Us envio un tastet de les imatges que han quedat a les nostres retines.
Gràcies per a poder compartir tants paisatges, tantes sensacions, tants sentiments i tant bon humor."
Elisenda

"Eli, quin reportatge tan extraordinari!!!
Moltes, moltes gràcies per fer-lo possible
És un record fantàstic de tot el que hem trepitjat, sentit i viscut
Una abraçada molt gran"
Rosa Gil

"Hola guapisimas y glamurosisssssssimes
Al veure les fotos m'he quedat MUDA, IMPRESIONANTS ELI.
Enhorabona a totes , espero amb impaciencia la retrobada.
Molt bones vacances a totes i petos molt forts"
Marisa

Ahhhh LES FOTOS FANTÀSTIQUES ELI!!!
No sé com tens temps de fer tantes fotos i de caminar.
Un reportatge preciós que capta molt bé les vostres vivències.
Petons."

Rosa Aguado

"Moltes felicitats a totes per haber assolit aquest repte!
Sou molt valentes!!!!!!
Que tingueu un molt bon estiu i fins a la tornada
Un peto molt fort per totes!!!!!!!!!!!!!!"

Àngels

"Jeje... em passa igual, Olga... no em puc esborrrar el somriure!!!
Gràcies a totes i cadascuna... Ara torno a veure les fotos...

Alejandra

"http://www.youtube.com/watch?v=yQ_FxdDaXD4"

"FELICITATS GUAPISSIMES!!!!!!!!!!!!!!!!
Només veure aquestes fotos tan boniques i especials ja ha estat un plaer. Gràcies per compartir-les, m'ha arribat molt bones vibracions i bona energia.
Ara descanseu que bé us ho mereixeu, que acabeu de tenir un molt bon estiu, amb molta salut i petons.
Una forta abraçada,"

Dolors

"Hola campiones,
Moltes felicitats.
El reportatge de la Eli ens ensenya com ho heu passat de bé, fantàstic.
Estic molt contenta per vosaltres.
Una abraçada."
Emma

"Estic a casa i no m'he pogut aguantar de veure les 390 fotos de les DAMES trekineres, esteu d'anunci!!!! Xulísimes, d'aquí a l'Himàlaia ja no queda quasi bé rés!! Ah! ja he vist que l'Alejandra i l'Eli han estrenat el modelet de jaqueta o sigui que va bé, eh?. Esteu totes guapíssimes amb glamour (ortòpedia inclosa), alegria, molt encant, i fortíssimes, que no pari tot aixó, ..
Molts records i a reveure,"

Anna

"Bon dia a tothom!
Gràcies Eli per aquestes fotos tan boniques , plenes de records i sentiments !!
Hi ha moments que encara ric sola pensant en aquests dies. Gràcies a TOTES !!"
Olga

"Hola Rosa,
Al veure les fotografies de l'Eli, molt bones per cert, he recordat la teva feina per aconseguir la "fita". Fer carros tal com els hem fet, totes ho hem fet possible, el temps, les espelmes, tot ha ajudat. La teva ponderació í "savoir faire" especialment.
Moltes gràcies,"
Pepa

2010-06-20T22:13:00.005+01:00

Travessa Moixeró - Cadí - Pedraforca

Crónica personal
Data: 19 i 20 de juny de 2010
Per: Lola Ortiga
Ens trobem puntuals a les 6 del matí, avui som 12 a repartir-nos en 3 cotxes. Portem 12 motxilles de 6 kg.de pes cadascuna. Un xic nervioses però molt il•lusionades, per l’expectativa d’una nova aventura. Dos dies plens de vivències compartides.

Sortim primer direcció a Saldes, al mirador del Pedraforca on deixarem els cotxes, ja que serà el lloc d’arribada.
Ens esperen dos taxis que ens portaran a l’ inici de la travessa a prop del Refugi del Rebost. El taxista molt despert per l’hora que era, ens va pronosticar que no plouria.

Comencem a caminar a les 9 del matí , una mica de fresca i alguns núvols ens acompanyaran el primer dia. Però també les flors, els prats i els paisatges mes encisadors.

Arribem a La Tosa d’Alp, aquí parem a fer un most i un talladet ben calent al Refugi Niu de l’Àliga. Agafarem forces pel llarg camí que ens queda per endavant.
La vista aqui dalt es magnífica!!!

Ja hem assolit una bona part del desnivell, ara ens toca baixar per tornar a pujar cap a Penyes Altes, el segon cim del dia, el qual ens portava bons records de l’anterior vegada que el vàrem trepitjar. Unes gotes ens obligan a parar per posar-nos paravents, però tal com va dir el taxista, per sort tot quedarà amb quatre gotes mal comptades.

Després de Penyes Altes, decidim aturar-nos a dinar a resguard del vent, fem rotllana per compartir com sempre menjar i més menjar, per buidar una mica les motxilles mentre plantejaven la possibilitat segons el mal temps de seguir el trajecte per les Esposes o retallar directament pel GR.

Finalment després d’un bon tros de camí ens decidim pel camí mes llarg, l’aventura es l’aventura, i una baixada amb força desnivell ens ho va demostrar, sobre tot per la Marta que els seus genolls van començar a grinyolar.

El tram fins arribar al Refugi Serrat de les Esposes és especialment relaxat, potser per la bellesa, aigua, rierols, flors, sembla que estiguem a Suïssa.

Arribades al refugi, les vaques s’han entossudit a acompanyar-nos al darrer tram d’aquest magnífic dissabte, desprès d’una pista mal asfaltada que és fa un pèl llarga, arribem al Refugi Cortals D’Ingla, amb ganes d’agafar la dutxa, el sopar i descansar: son 11 hores de camí i sense pluja!!!

La dutxa es un xic precipitada, el sopar mana i la veritat ve de gust, sopa calenta casolana, una amanida, un llom amb salseta, iogurt , vi, caram que bo que està tot, quin luxe de sopar, infusió, tertúlia i a la suitte. Una habitació quasi per nosaltres soles. Serien la nostre teulada, lliteres de fusta i molta, molta humanitat. Vàrem dormir amb concert de soprano, estels i somnis esperant impacients d’endemà.

A les 6 del matí de diumenge diana, “zafarrancho de combate” recollida de sacs, motxilla, cantimplores i esmorzar, un senyor esmorzar, pa amb tomàquet, fuet, formatge, suc de taronja, cafè amb llet, magdalenes amb melmelada, teníem que agafar energies per tot el dia i de passada un parell de Kg de més. Al sortir ens vàrem adonar que totes les muntanyes del voltant estaven espolsades de neu blanca i tova que era causant de la baixada de les temperatures a 3º, acompanyat d’un fort vent donava sensació d’estar en ple hivern.

L’inici de la pujada és un tresor, tot franquejant rierols a banda i banda, flors, bolets, estem contentes i amb la Marta bastant recuperada del genoll, van anar fent camí i més camí.

Arribades a Coll de Pendís, amb molt de fred, decidim canviar el tram de Prat d’Aguiló, per poder fer un altre cim, el Comabona, una pujadeta de no res, i des de dalt les vistes son especialment fantàstiques, però ens trobem molt vent del nord i molt de fred.

En aquests moments ens en adonem de quan majestuosa es la muntanya i la natura, que gran que es i que insignificants que resultem els humans al seu costat.

Ens afanyem a trobar algun camí mes arrecerat , encara que va passar una bona estona fins que vàrem poder gaudir de sol i l’escalfor, descansar una mica, una mossegadeta d’alguns fruits secs i sant tornemi que això ja ho tenim coll avall.

Arriben a la civilització, la pista que voreja el Pedra, es plena de tot terrenys i domingueros.... Visca els diumenges!!

Ara si que resta ben poc tros, sota el Massís del Pedraforca ens espera el darrer refugi de la ruta, el Lluis Estasen , amb paella inclosa, becaina, sol i sobre tot satisfacció de haver assolit un cop més tots els objectius, cansades, orgulloses fent plans ara pels Carros de Foc i felicitant-nos pel bon rotllo, companyonia, esforç i complicitat.

Ens acomiadem al parking del mirador, on tenim els cotxes: abraçades, petons i la seguretat de la feina ben feta, gaudint cada segon de lo millor de la vida, la natura i l’amistat.

Matagalls inèdit

2010-05-29T08:00:00.023+01:00

Crónica personal
Data: 29 de maig de 2010
Per: Empar Ripollès i Cati Vilata

Avui toca Dames!!!!, a les 7h avui ens trobem al Celler del Cava, on ens espera el bus. Avui som dinou, ens en falten quatre……, l’Alejandra però ens ha vingut a veure.

Marxem puntuals cap a l’autopista, anem cap a Viladrau de bon matí i quasi mig endormiscades, la Núria ens dona una noticia que fa pujar el to de l’autocar…………………

Arribem a Viladrau, amb moltes ganes de retrobar-nos a la natura, l’autobús ha estat una presa de contacte, assegudes, endormiscades, però a la que ens calcem les motxilles tot es transforma, no sembla que el sol ens vulgui acompanyar,

les Dames-guies ens adverteixen que no es una sortida fàcil,però a ningú sembla que l’importi massa, tenim prou coses de les que parlar, fa molts dies que no fem una sortida i en tenim moltes ganes,

comencem la pujada, desprès de deixar les ultimes cases de Viladrau, anem endinsant-nos cap el bosc pel Sender del Castanyer de les Nou Branques i ja comencem a pujar.

La pujada es va fent pronunciada, la broma matinal va aixecant-se donant un aire a l’ambient que ens porta a parlar de temes, diguem una mica esotèrics. Al ser tantes el grup es va allargassant,

i a un ritme maco arribem a un pla, a la Font de Llops, on esmorzem.

La Imma i la Eva s’amaguen al bosc i com dues fades, apareixen amb un pastís. Celebrem el primer any de Dames!!! però no acaba aquí, l’ Àngels també duia un pastís i clar està el xocolata, no ha faltat i el té de la Lola!!!

La boira sembla que vol escampar, potser encara veurem el sol!!!!!, l’esmorzar no s’allarga, encara ens queda una pujadeta fins dalt el Matagalls, no ens costa gaire, aviat arribem a Coll Pregon,

xerrant, escoltant, rient…., ja som dalt, segur que ens hauria agradat més un dia clar, però també té el seu encant.

A dalt foto de grup. Hem demanat a uns ciclistes que ens la fessin i el Marc s’ha ofert,després un altre muntanyenc de nom Paco, ens n’ha fet una altra des de l’altra banda.
Feia una mica de mal oratge i com que tampoc es veien grans vistes hem començat la baixada.

Al cap de poca estona, baixant per entre mig de fagedes, que ens obrien magnífiques finestres sobre la plana de Viladrau,

hem anat endinsant-nos als boscos de castanyers centenaris, d’una extraordinària bellesa.

Quin goig contemplar aquests enormes arbres!!!!,

Finalment hem arribat a la plana, a Can Bosch, hem begut de l’aigua de la seva font i hem arribat 10 minuts abans de l’hora al lloc on ens esperava l’autocar.

Ha estat una sortida especial, natura, màgia i la Celebració del nostre primer any !!!

Sers meravellosos i plens de potencialitats

Serra d'Ensija

2010-04-24T18:26:00.019+01:00

Crónica personal
Data: 24 d'abril de 2010
Per: Imma Pla
Aquesta ha estat una aventura inoblidable, una sortida per recordar durant molt de temps, de les que queden dins l’ànima.

Quan hem arribat a la Creu de Fumanya feia un dia esplèndid, net i clar com pocs, un cel blau sense cap núvol.

La vegetació feia molta olor de la pluja de la nit, un regal per tots els sentits.

Seguim pista ample fins el mas del Ferrús, entre pins de gran alçaria, prats verds, flors, mes flors i alguna salamandra atrevida que ens ha sortit a saludar.

A mesura que anem pujant les vistes als Rasos de Peguera, van guanyant perspectiva.

L'espectacular paret amb extra plom de la Gallina Pelada no deixa de sorprendre’ns.

Entre rialles, anem grimpant per Les Llosanques, sense voler preocupar-nos massa per la boira que ara ja cobreix tota la muntanya, comentem les darreres estrenes al Catalunya, i la Marisa ens alegra la pujada cantant el “galleginyo” i la “galleguinya”. Tot un luxe!!

Arribem a la cresta, l’anem resseguint amb molt de compte, dons la neu està fins a la ratlla del precipici, de cop el cel a quedat ennegrit per un inquietant núvol negre, la boira és per tot arreu.

Seguim per la neu fins el Refugi Delgado Úbeda.
Els peus se’ns enfonsen una i altre vegada fins el genoll, un crit, una relliscada, una rialla, mes rialles i arribem al coll de la Creu per començar la baixada per la pala de neu.

Les pales de neu cadascú les pot baixar com vol... El bon humor ens encoratja, les rialles no ens deixaran en tota la baixada, ara ja no sentim ja el fred dels mitjons mullats per la neu.

Seguim entre les branques caigudes pel pes de la neu fins trobar el corriol que ens portarà al punt de sortida.

Una excursió gens fàcil per unes dames molt valentes!! Gràcies per l’alegria, el bon humor !!

Itinerari Serra d'Ensija - Gallina Pelada

2010-04-24T11:00:00.005+01:00

Fitxa tècnica

Situació: Berguedà
Màx. Alçada: 2307 metres a la Gallina Pelada
Recorregut total: 14 Km.
Desnivell total acumulat. + 1200 mts. -1200mts.
Durada: 6:30 hores
Dificultat: Mitjana

Itinerari: Circular: Creu de Fumanya - Ferrús - Roca Gran d'el Ferrús - Mal Pas de les Llosanques - Cap de la Gallina Pelada - Refugi Delgado Úbeda - Creu de Ferro - torrent - Creu de Fumanya.

Text: Imma Pla

Accès: Carretera C-16 (eix del Llobregat) fins a Fígols. Trencall cap a Sant Corneli i el poble de Fígols. Seguim la carretera asfaltada fins al coll de la Creu de Fumanya (1.600 m).

0h 00' Comencem a caminar tot prenent la pista que ens queda més a l'esquerra i que aviat comença a baixar i s'assenyala com a PR C-73 (de Berga i Queralt a Sant Corneli).

0h 10' Ben just si haurem fet mig quilòmetre (i algunes caigudes per la neu glaçada a les roderes) confluïm amb el GR - 107, El Camí del Bons Homes (de Queralt a Montsegur) que prendrem cap a la dreta (ara GR i PR, avancen plegats). De seguida trobem a la dreta la Font de Cal Coix, on normalment hi podrem fer aigua, i tot seguit les ruïnes d'aquesta i d'altres masies i, de seguida el pintoresc poble abandonat de Peguera

(0h 20' - Km 1,2) a la dreta, just dessota el roc que en rep el nom i a l'esquerra la petita ermita de Sant Miquel. Si anem d'hora i el temps ens acompanya podrem veure com el sol vol veure Peguera tot traient el cap entre la Solana de Peguera i la Baga de Noucomes.
Deixem enrera Peguera, ara la pista planeja i puja lleument pel bellmig de la preciosa vall de Peguera (els Planells en diuen a l'Alpina) procurant no oblidar-nos d'admirar el roc que, des d'aquest cantó, pren tota la seva dimensió. Aviat ens deixa per l'esquerra el PR C-73

0h 50' - km 3,1). Ara el GR.107, tot sol, torna a baixar i aviat es torna a trifurcar (1h 05' - km 4,2). Sense deixar el nostre Camí dels Bons Homes, tirem pel mig, planejant i endinsant-nos en el bosc de pi roig. (El camí de la dreta ens retornaria directament al cotxe, fent drecera, però si haguéssim pres aquesta opció ens hauríem perdut el poble, el roc i la travessa per la vall de Peguera) (Compta aquí! la millor pista és la de l'esquerra, i també és un GR, concretament la variant 107.1, però ens aniria apartant de la ruta) Just després de la confluència a ma dreta i pocs metres per sobre del camí, si cal, hauríem de trobar la Font de la Bruixa i mig quilòmetre més endavant, ara vora el camí, la Font de la Teuleria.

1h 20' (Km 5,5) Roc i casa de Ferrús, mig enrunada. A partir d'ací el Camí dels Bons Homes esdevé sender i comença a pujar, uns 300m en un parell de quilòmetres, primer de cara a la imponent Roca Gran de Ferrús que sembla que ens tibi, després per sota d'aquesta, en paral·lel, i finalment per la canal de L'Estret.

2h 30' fins a 3h (Km 7,5) Al collet de l'Estret hem de deixar les marques blanques i vermelles del GR per prendre un viarany a la dreta fitat i pintat amb marques grogues i vermelles (encara que no gaire ni d'una cosa ni de l'altre) que ens pujarà tot d'una al cim de Roca Blanca, altres 300 m. per sobre. Aquest tros que deu fer poc més d'un 1 Km, caldrà agafar-se'l amb calma. També és un bon lloc per a fer el primer mos del dia que ens ocuparà una estona més. Si triem bé l'espai, podrem contemplar totes les serralades interiors de Catalunya, des del Montseny al Port del Compte, passant pel Montcau i la Mola, Montserrat i, fins i tot, més enllà els Ports de Beseit.

3h35' fins a 4h (Km 8,5) Roca Blanca (2.289 m), aquest és el tercer cim en altitud de la Serra d'Ensija, rera el Creu de Ferro (2.294) i el Cap Llitzet (2.317). Abastar-lo des del sud és espectacular, doncs, si tot pujant-hi teníem unes vistes impressionants en un radi superior als 180º, en fer cim se'ns obre una panoràmica espectacular de 360º que abasta dos-cents quilòmetres dels Pirineus, només interromputs pels més immediats Pedraforca i Serra del Cadí i d'altres serres adjacents. Som d'alt la Serra d'Ensija ara les marques grogues i vermelles s'haurien de fer més presents, però en temps de neu... De tota manera cap a l'est La Gallina Pelada es fa prou evident i per anar-hi només cal carenejar, però amb molt de compte.

4h 15' a 4h 45' (Km 9) Cap Llitzet (2.317 m) No hi ha cap dificultat entre un i altre cim, i només mig quilòmetre escàs, però, si el dia acompanya, és difícil no encantar-si. Després seguim cap a l'E pel sender que deu estar marcat en groc i vermell, tot descendint, remuntant i tornant a baixar fins al refugi.

5h 00' (10,1 Km) Refugi Delgado Úbeda (2.156 m) i Font.
Deixem el refugi anem seguint (gairebé intuint en el nostre cas) el sender marcat amb algunes estaques amb punts vermellosos, sempre direcció E, cap al collet que es divisa clarament al fons, més a la dreta del Creu de Ferro i del pic anterior. Quan es bifurca prenem l'opció més E o SE (el sender que va cap al N ens conduiria, pel recorregut convencional, cap a Saldes). Ara el nostre sender transcorre pels rasos d'Ensija i puja lleugerament cap al SE fins el collet.

5h 35' (12 Km) Passat el collet que no té nom, però que podríem anomenar Collet dels Rasos d'Ensija, es comença a baixar, primer suau i aviat més marcat, durant prop d'un 1 Km, sempre en direcció E i SE, i sempre per la rasa que, a poc a poc s'haurà d'anat endinsant en el bosc. Probablement en el primer quilòmetre ja haurem trobat el sender fitat que transcorre pel fons d'aquesta rasa, també sense nom, que condueix les aigües cap als Pedragassos.

6h 00' (13 km) Ara, a les envistes d'un serrat anomenat del Pal, i que hem de tenir davant nostre, el sender i la rasa tomben cap a la dreta, prenent direcció S. Dos o tres-cents metres més endavant el sender deixa el fons de la rasa i se'n separa progressivament per l'esquerra, encara que no massa. Continuem baixant, creuem una pista en desús i poc més avall desenvoquen en una altra que, per l'esquerra, de seguida ens apropa al cotxe.

6h 30' (14 Km) Fi de la ruta.

Itinerari Font de la Guineu - Collet del LLor - Emprius - La Vall

2010-03-20T23:19:00.001Z

Fitxa tècnica

Situació: Bages
Màx. Alçada: 853 metres
Recorregut total: 7,5 Km.
Desnivell total acumulat. +280 mts.
Durada: 2:00 hores
Dificultat: Fàcil
Itinerari: Cavall Bernat de la Vall - Font de la Guineu - Collet del Llor - Finestrelles - Carena dels Emprius - La Vall
Text: Imma Pla

00:00 Punt kilomètric 18 Ctra. Terrassa a Mura.- Es surt per un corriol en mig del bosc direcció est-sud que fa un llarg flanqueix per la cara est del Montcau.

00:15 Cavall Bernat de la Vall. A la nostra dreta veurem l'altiva agulla que domina tota la Vall.

00:30 Font de la Guineu. Raconada ombrívola, amb la torrentera de la Guineu que porta aigues del Montcau.

00:40 Collet del Llor. Coll que ens permet passar del Montcau a la serra dels Emprius.

01:10 Una forta pujada ens deixa als peus del roquetar de Finestrelles. Curta grimpada.

01:30 Farem tota la carena direcció nord, magnifiques vistes del Montcau, Montserrat i el Pla de Bages amb el Pirineu al fons.
Compte amb un trencall marcat amb fites que surt cap a l'esquerra i ens portar al bònic mas de La Vall.

1:45 La Vall

2:00 Carretera de Terrassa a Mura.

Emprius - La Vall - TV

2010-03-20T07:00:00.006Z

Crónica personal
Data: 20 de març de 2010
Per: Evita Dinamita

Aquesta sortida, tot i ser ben a prop de casa i de mínima dificultat, ha estat una de les més "emocionants" pel valor afegit que ha tingut. I és que, en aquesta ocasió ens ha vingut a filmar la TV local de Terrassa!.

Com no podia ser d'una altra manera, ha estat una experiència molt positiva! A part de passar un matí d'allò més divertit.

La reportera i el càmera han tingut paciència amb nosaltres i han acabat gaudint tant o més de la sortida.

El programa on sortirà tot el reportatge es diu "Terrassenques" i tracta sobre dones de Terrassa, que com les Dames, no poden evitar de tenir inquietuts i ganes de fer activitats.

Felicitats a totes!!!

Itinerari de Cala Montgó al Castell de Montgrí

2010-02-27T16:27:00.000Z

Fitxa tècnica

Situació: Alt-Baix Empordà
Màx. Alçada: 350 metres
Recorregut total: 16 Km.
Desnivell total acumulat. +580 mts.
Durada: 5:30 hores
Dificultat: Fàcil
Itinerari: Cala Montgó ( L' Escala ) - Punta Ventosa - Cala Ferriola - Torre Vella - Montpla - Castell de Montgrí - Torroella de Montgrí.
Text: Imma Pla

00:00 CALA MONTGÓ(5 m).- Es surt d'aquest lloc privilegiat pel costat de garbí pel Camí de Ronda. Fins al pk. 7,600 el GR va a ran de l'estimball amb la remor del mar sota els peus.

00:30 Es baixa a una primera platja de còdols, es travessa una torrentera i es segueix vora del mar per terreny més obert.

00:40 Seguim a ran de la costa, deixant el Gr fins la Punta del Milà, tot enllaçant aviat amb el GR una altra vegada.

00:50 Punta Ventosa amb restes de bateries de costa. La panoràmica del litoral és impressionant, amb la presència de la amable cala Montgó i l'extrema duresa del espadats de la costa del Montgrí.
Prenem una pista encarada al sud-oest que s'allunya del coster pel mig d'una atapeïda pineda.

01:10 Base militar abandonada.- COntinuem per un camí carreter que segueix un tallafocs en direcció sud. Deixem dues pistes a la dreta i un camí a l'esquerra. Se segueix sempre la direcció sud.

01:35 Cala Ferriola, esmorzar.

03:20 Es travessa l'ampla pista que va de l'Estartit a l'Escala i se segueix per un camí carreter tot dret cap a l'oest encarat al Montplà i al Montgrí. Es revolta per sender una propietat privada i després es recupera el camí carreter.

03:30 COMA LLOBERA.- Punt baix del camí, que deixa el pla y comença a pujar suaument. S'observa que aquest tram està cobert bàsicament de boscos de pins.
Seguim per dins l'urbanització de Torre Vella.

03:50 Es deixa la pista i es pren l'únic camí que fa pujada. La pujada aviat es redreça ja que el sender ataca de front el Montplà. És un tram més propi del GR 11 que del GR 92. El paisatge, però, s'eixampla per moments. Al final de la pujada, prop de les roques del cim, el sender flanqueja cap a la dreta.

04:15 Cim del Montplà, descens direcció al Castell de Montgrí.

05:00 Castell de Montgrí

05:30 Torroella de Montgrí

De Cala Montgó al Castell de Montgrí

2010-02-27T08:00:00.015Z

Crónica personal
Data: 27 de febrer de 2010
Per: Dolors Prat
Moltes novetats, jornada de noves experiències: autocar, gos, dinar amb tovalles. Iupiiii!!!!!!!!!!!!

Hem pres un dolç esmorzar. Mmmmmmmmmm

Les DAMES dins del minibús cap a l’Escala. L’experiència ha estat excel.lent, compartint rialles, vivències, somnis,…

Tot seguit hem iniciat el camí. A la cala Montgó hem trobat un tranquil gos blanc, en Tom, quan ens ha vist s’ha afegit al grup i ens ha anat guiant tot el camí, fins al final. Fins i tot ens ha acomiadat seguint l’autocar. Buàààààààààà

El camí ha estat molt agradable, caminant entre pins, roques esquerdades, coves, romaní florit, vistes sobre un mar tranquil, líquens grocs, dunes, prats amb flors, …

Dalt el castell de Torroella de Montgrí, tocant el cel, hem contemplant unes bones vistes, hem pujat escales i l’hem repassat de dalt a baix.

Sobre unes tovalles amb safates plenes d’arròs negre, croquetes, empanadilles, quiche, truites, pollastre, butifarra, xapates, humus, fruits secs, coques, macedònia, bombons,…

i ben regat amb gots de vi, copes de cava, moscatell,…. Hem dinat més que bé. Bon profit!!!! La tornada, totes contentes i ben alegres, conversant sobre tatus, tints, cinema, amistats, …i entre mil i un somnis: que tot això continuï.

Itinerari Cingles de Bertí

2010-02-07T02:00:00.003Z

Fitxa tècnica

Situació: Vallès Oriental
Màx. Alçada: 890 metres
Recorregut total: 12 Km.
Desnivell total acumulat. +580 mts.
Durada: 4 hores
Dificultat: Fàcil
Itinerari: El Figaró- Sot del Bac – Gorg del Bac – Coll de la Pedra Dreta – La Trona – Cingles de Bertí – Grau de la Mola - Montmany
Text: Imma Pla

00:00 Sortim de la zona residencal de El Figaró, per una pista que s’endinsa en la vall en direcció a ponent (330m). El camí travessa un bosc espès d’alzines, pins i roures. Es tracta d’una zona molt obaga que segueix un rierol. A la nostre esquerra queda una gran balma, ara malmesa per brutícia i pintades.

00:45Seguirem el rierol dins el Sot del Bac, encaixonat sota parets verticals de roques de materials detrítics vermellosos i calcaris. Baixem a visitar el bonic gorg rematat amb una magnifica paret de tosca per la que l’aigua rellisca tranquil•la formant un salt encisador.

01:00A la sortida del gorg i ja guanyant alçada una altra vegada, arribarem a un balcó rocós des del que podrem admirar la vall del Bac que hem recorregut i les espectaculars agulles desenganxades de les parets que van servir d’escola als millors escaladors d’una època. Més amunt, travessarem antigues feixes, ara replans herbosos, on trobarem les ruïnes d’una antiga construcció.

01:20El camí segueix guanyant alçada. Arriba al coll de la Pedra Dreta, situat a 650m: un gran replà sense arbres i punt de partida del d’un bonic camí de ferradura que puja fent ziga-zagues fins a dalt de La Trona d’un turó encinglerat amb nom propi desenganxat de les parets principals.
01:40 Estem a 750m d’alçada i tenim davant una vista panoràmica espectacular de tot els Cingles de Bertí. Parada per fer un bon esmorzar.

02:20 Guanyem el poc desnivell que ens queda per arribar dalt de l’altiplà. El camí gira clarament al sud i segueix el caire del precipici entre petits bosquets i conreus. Després de les pluges, la zona esclata de flors de tots colors.

03:00 Baixarem pel Grau de la Mola, ben marcat i de fàcil accés que ens durà, després de travessar una zona cremada i desangelada al llogarret de Montmany on acabarem la caminada i on haurem deixat, abans de sortir els cotxes.

Cingles de Bertí

2010-02-07T00:01:00.022Z

Crónica personal
Data: 7 de febrer de 2010
Per: Imma Pla

L'any 1.935 el poeta català Marius Torres afectat d'una greu tuberculosi, va fer llargues estades al sanatori de Puig d'Olena en aquest massís del Bertí.

Aquí és on va escriure bona part dels seus poemes, musicats mes tard per en LLuís Llach ó Daniel Sesé

, dedicats a la seva estimada Mercè Figueres "Mahalta". Marius Torres morí set anys desprès amb nomès 32 anys.

"Tu que m'has descobert el corriol que mena
al verd pais dels teus records,
deixa-m'hi viure en pau al teu costat. La pena
és que jo també tinc records!

Però potser - qui sap! - algun dia t'emmemni
pels meus camins no tan suaus.
Potser la teva passa tan manyaga
assereni
els gorgs, els erms i els afraus

i quan els dos haurem lligat, per fantasia,
els records de la juventut,
cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia
i un doble paradís perdut."

Canço a Mahalta de Màrius Torres.

Itinerari Pedró dels Quatre Batlles (per Tuixent)

2010-01-30T08:00:00.003Z

Fitxa tècnica

Situació: Alt Urgell
Màx. Alçada: 2.388 metres
Recorregut total: 16 Km.
Desnivell total acumulat. 1.100 mts.
Durada: 4 hores
Velocitat mitjana: 3,5 Km hora
Dificultat: Fàcil
Text: Anna Tejedor

El Pedró és el cim comarcal del Solsonès i en diuen dels Quatre Batlles perquè sembla que antigament s’hi trobàven de tant en tant els batlles dels quatre termes: Figuls i Alinyà, Josa i Tuixen (Alt Urgell) i La Coma i la Pedra i Odèn (Solsonès).

Recorregut circular: Sortida des de l’Estació d’Esquí de Fons de Tuixent fins el Pedró dels Quatre Batlles, passant per la Tossa Pelada. Des de dalt del Padró baixem pel torrent de la Font del Diumenge fins a la barraca de Sangonelles, fent tota la volta fins a l’Estació de Tuixent.

07:00 Ens trobem 18 dames frissoses de trepitjar neu. Sortim de Terrassa negre nit, però amb una Lluna Plena fantàstica que ens il•lumina quasi bé tot el viatge. Passem per Sant Llorenç de Morunys, per La Coma i al coll de Port girem cap a l’Estació.

09:00 Arribem a l’Estació d’esquí nòrdic de Tuixen-La Vansa, esmorzem i aviat preparem tot el material, raquetes, pals, paraneus, guants, gorros i ben tapades comencem a caminar.

10:15 Pujem tot recte pel “tallafoc” fins a 2.097 mts. Arribem al Prat d’Arderic on trobem una cabana (2.152 mts) hi passem pel costat i ens enfilem pel bosc del davant fins a la carena, on ja es veu el Pedró.

11:15 Ja ens trobem a la Tossa Pelada (2.379 mts) amb molt fred pel vent que bufa de valent. Seguim ràpid per la gran esplanada que ens porta fins el nostre objectiu.

12:30 Arribem al cim del Pedró (2.388 mts) amb molt fred, però molt contentes. Estenem la senyera, fem moltes fotos i mirem al nostre voltant, tot el prepirineu i pirineu nevat, un espectacle meravellós!! Un dia excel•lent!!!

La baixada la fem per una fondalada i cap el torrent de la Font del Diumenge, on ja no hi bufa el vent i s’hi està força bé, fem una parada per menjar i beure alguna cosa i continuem pel bosc, el camí de tornada és molt bonic i variat.

Arribem a l’estació a les 14:30 h molt contentes de com ha anat tot.

Comença a nevar, ho recollim tot i baixem a Sant Llorenç de Morunys per dinar, celebrem la sortida i els aniversaris de la Laia i la Lola, que tot s’ha de celebrar!!

A les 06:00 arribem a Terrassa ben contentes del dia que hem passat.

Pedró dels Quatre Batlles amb raquetes

2010-01-30T07:00:00.003Z

Crónica personal
Data: 30 de gener de 2010
Per: Eva Cervelló

L’activitat de les Dames Trekkineres no para! Aquest cop decidim anar a fer una excursió amb raquetes per gaudir de la neu i,

com no podia ser d’una altra manera, ens ho passem d’allò més bé!

El dia esplèndid, la neu fantàstica i la companyia, com sempre, immillorable!.

El toc d’”emoció” l’ha donar el fort vent que, a part de dificultar una mica la marxa,

sobretot dalt el cim, agreujava la sensació de fred d’una manera important.

Sort en tenim de tenir unes incondicionals del “termo” que després de l’estona “crítica” ens van obsequiar amb una meravellosa tassa de te a 2.000mts. d’alçada, que, us puc ben assegurar, va ser un perfecte reconstituent!

Així doncs ni el fred, ni la neu, ni el vent, ni res de res pot aturar aquesta activitat que portem a terme amb una gran dosi d’il•lusió, companyonia i ganes de passar-ho bé!

Seguim pel bon camí DAMES!!!

Caminada Popular de Mura - Rocafort - Talamanca

2009-11-29T08:00:00.004Z

Crónica personal
Data: 29 de novembre de 2009
Per: Imma Pla

Aquesta ha estat una sortida diferent. No l'hem organitzat cap de nosaltres, ni tampoc hem anat soles. Es tracta de la Caminada Popular que organitza cada any el Centre Excursionista de Mura.

Varem anar amb amigues que és van adherir al grup, no nomes erem dames.

Algunes havien de marxar aviat a dinar, algunes volien fer l'itinerari llarg, d'altres volien fer l'itinerari curt, malgrat tot, no ens varem separar.

L'organització de la caminada, va estar perfecte.

Varem descobrir camins que no haviem passat mai i que donavem per perduts.

Camins que els de Mura, amb paciència havien netejat abans, fins a recuperar-los.

Feia un dia fred i rúfol, però no per això varem parar un moment de riure, parlar, i explicar les nostres vivències.

Varen passar pels tres pobles, per masos magnifics com el de la Vila

En Narcís ens va explicar com funcionava un forn de pega i per que serveix.

Arribant a Talamanca el temps amenaçava pluja...

El Pal, ja de tornada cap a Mura

Tines a la Vall del Flequer. Rocafort Bages. 25ª Caminada CET 2009

2009-11-08T00:00:00.020Z

Crónica personal
Data: 8 de novembre de 2009
Per: Imma Pla

Aquesta sortida de Dames ha estat molt diferent a les fetes fins ara, ha estat realment una sortida molt especial per nosaltres.

Des de feia 3 mesos haviem estat preparant amb molta il·lusió, molts nervis aquesta caminada. Però ara l'espera s'havia acabat.

Era el moment definitiu, el que no estigués ben fet avui, ja no estaria a punt per demà. Sortim el dissabte tres de les Dames a marcar l'itinerari, junt amb la resta de la colla.

El nostre grup de marcatge, com sempre te molta mes feina que la resta de companys.
Hem de marcar, parlar, comentar, compartir, comunicar sentiments, il·lusions i angoixes... Som autèntiques Dames del Trekking... A algú li queden dubtes ?

Res ens aturarà avui, ni el fred, ni la pluja. Tot amb un únic objectiu : La feina ben feta, per demà.

Finalment ha arribat el dia de la caminda per les Tines, ens llevem totes a mitja nit, la disfressa a punt, les sabates, els mocadors, l'alegria i l'il·lusió ens empenyen !!

A l'aparcament molts nervis... Es tard, tothom vol deixar el cotxes, hi ha una mica d'embolic, esperes que mai s'acaben, mes nervis...

Les dels 3 primers controls, ràpid, ràpid, heu de sortir amb en Xavi... No hi ha temps, els primers caminadors sortirant en breu.

Eiii !!! El primer control ja és de per si insuperable, dos catalanets amb el fons de Montserrat al costat de l'ermita de Sant Pere d'Oristrell, oberta avui per l'ocasió.

Un control molt exclusiu : Sense marcar !!

Mes pagesetes a les Tines...

Que hi ha dins ? Es especialment diferent aquesta ?

Els caminadors arriven a es primeres Tines, ara restaurades fan goig.

Els esmorzars a tot trekking ...

Al control - 3, hi han quatre pagesetes i un hereu, que esperen als caminadors.

Fa molt vent i molt fred... Però res ens esborrarà el somriure de la cara, val la pena.

Les mandarines boníssimes, autèntiques sevillanes.

La resposta de la gent magnífica.

Han passat ja els caminadors, les Dames ens busquem i ens trobem totes... Hi han tantes coses a explicar !!!

A l'Era de les Bruixes, mes d'un ha rebut encanteris... Tan per bo com per dolent..jijiji...

Ara toca a les Dames : Un any de bona sort amb la pota de pollastre.

Aquesta part de l'itinerari llarg, no tenia cap problema.

Completament pla al seu pas pel racó de la font...

Mas de Cassasaies, on hi viu l'hereu.

OH! Bandolers... Quina por !! Però ells, en veure a unes Dames tan glamouroses, ens ho expliquen tot: Estan traumatitzats per l'efecte Millet, diuen que ells nomès son aprenents... sniff...

El mon canvia, i amb tan polític corrupte, això d'anar pels camins i masos amb els trabucs, ja no és el que era.

I com no!podia ser d'una altre manera aquest cop! Hem pogut compartir una sortida amb els nostres amics: ELS MATXOS DE LA TARTERA. Esteu guapissims !!

Itinerari Penyes Altes del Moixeró

2009-10-24T00:11:00.007+01:00

Fitxa Tècnica:

Situació: Greixer (Bagà)
Distància total : 18 kilòmetres
Altitud màxima : 2.279 mts.
Desnivell: 1.120 mts.
Durada: 6:30 hores.
Dificultad: Mitjana/Alta
Text: Imma Pla

Aproximació: Ctra. de Bagà a Coll de Pal. Passat Greixer, hi trobarem un mas anomenat l'Hospitalet

Recorregut: L'Hospitalet de Roca-Sansa - Roca Sansa- Coll de Jou - Penyes altes - Moixeró - Coll de Moixeró - Coll de Cabrera - Font de Cabrera - Roques Negres - Greixer.

00:00 Sortim del Mas de l'Hospitalet pel camí de bast que comunica el Bergedà amb la Cerdanya. Es un camí que guanya alçada fent ziga-zagues i d'una forma fàcil.

00:40 Deixem l'Hostal Cremat a la nostra dreta.

01:20 Arribem al roc de Roca-Sansa, les creus marcades a la Pedra son realment espectaculas

02:00 Coll de Jou. Veiem la Cerdanya a un costat i el Berguedà a l'altre: Espectacular. Seguim la carena direcció Est ( esquerra ) superant algun tram rocallut per la vessant dreta.

03:50 Cim del Penyes Altes

04:20 Cim del Moixeró

04:40 Coll de Pendís.

05:30 Coll de Cabrera.

06:00 GR-107 a Greixer

06:30 GReixer

Penyes Altes de Moixeró

2009-10-24T00:01:00.011+01:00

Crónica personal
Data: 24 d'octubre de 2009
Per: Eva Cervelló

Ja podem celebrar la nostra cinquena sortida!!! Sense quasi bé donar-nos en conta ja portem 5 sortides de DAMES amb un èxit TOTAL!!!.

!!!Mica en mica el grup es va consolidant i els lligams entre les Dames es va fent més i més fort. Les sortides són cada cop més nombroses i intenses i totes ens en sentim molt i molt satisfetes. En aquesta ocasió hem estat un total de 17 DAMES!!!.

Aquesta vegada hem anat a pujar el Penyes Altes i el Moixeró. Un dia ben complert amb una temperatura perfecte i unes vistes increïbles.

A part d’uns colors de tardor espectaculars, com ha comentat en “alguna” ocasió alguna de les Dames trekkineres...

Tal i com indicar el nostre web, un dels objectius de les Dames, a més és clar de gaudir de la muntanya, és passar-ho bé en bona companyia i sembla ser que aquest objectiu està arrelant amb força.

Les dues darreres sortides hem estat víctimes de forts atacs de riure que esperem no posin en perill la nostra salut... ji,ji,ji,...

Dames som increïbles!!! Fortes, divertides, aventureres, bones companyes, entusiastes, sacrificades, ... en fi, unes campiones!!!

Ara sí que ja podem anunciar públicament que un altre del nostres objectius: “Operació Himàlaia” comença a prendre forma....seguirem informant...

Les Gorges de Salenys

2009-09-27T08:00:00.018+01:00

Crónica personal
Data: 26 de setembre de 2009
Per: Laia Turu
Tot comença en la il•lusió.
La il•lusió d’un nou repte per les DAMES, una via ferrada!
Hem triat la via ferrada de les Gorges de Salenys, al Baix Empordà, dins d’un petit congost i molt a prop del mar. Aquesta és una ferrada molt adequada per iniciar-se en l’activitat.

L'Emma com que feia molts dies que l'esperavem ha volgut cel·lebrar la seva incorporació a les Dames, convidant-nos a una infusió de tarongina. Boníssima !!

La convocatòria ha estat la més exitosa en participació de totes les que hem fet, som ni més ni menys 15 DAMES disposades a mossegar la natura i passar un dia emocionant i divertit.

Com que això de les ferrades requereix uns certs coneixements tècnics i comporta algun risc, hem decidit una cosa important i extraordinària, avui ens acompanya un especialista en vies ferrades, en Jordi, ell ens farà de guia i conseller.

En Jordi ens mostra un lloc molt tranquil on podem esmorzar, al costat de la font de Panedes d’aigües ferruginoses, aquí aprofitem per equipar-nos amb els arnesos, els cascs i les cordes de seguretat.

Ja som al peu de la ferrada, els nervis ens assequen la gola, les cames ens tremolen, ens mirem les unes a les altres, qui va primer?,

... vinga valentes endavant!

El primer tram, abrupte, ens impressiona,

>...però amb serenitat i els savis consells del nostre xerpa: “obriu-se de cames”, “ el dit gros per sobre”, superem la prova amb un èxit rotund.

Avancem gaudint d’un paisatge formidable i d’una companyia exquisida, fent atenció per això d’on posem mans i peus. En Jordi no para d’animar-nos, és fantàstic!

Esgarrapem la roca, la roca ens esgarrapa. El cable de vida, les preses, ponts tibetans, pons nepalís...un deliri!

La por del principi s’ha convertit en emoció, divertiment, riallades, acudits. Els vincles entre nosaltres s’han estret un xic més al poder compartir aquesta experiència única però que de ben segur repetirem.

Gràcies Jordi, comptem amb tu!

Prat de Cadí - Canal de Cristall - Prat d'Aguiló

2009-07-25T12:54:00.056+01:00

Crónica personal
Data: 25 de juliol de 2009
Per: Elisenda Estany

Les Dames hem aconseguit una tercera fita i aquest cop de nivell!!!!
Estem contentes i satisfetes i la cohesió de grup augmenta per moments....
Aquest cop ens llevem a a les 5 del matí i disposades a arribar fins al final, sortim cap al Cadí.

Des de Coll de Pallers a Estana ens endinsem per un camí boscós cap a Prat del Cadí, un dels indrets de Catalunya més espectaculars. Un prat verd rodó amb el majestuós Cadí al fons. El dia ens acompanya i tot és brillant.
Ens dividim en dos grups des de Prat del Cadí: un cap a la Canal de Cristall i l’altre cap al refugi de Prat d’Aguiló pel tram dels collets.

Sota la roca de l'Ordiguer.

Anem seguint les fites de pedra... Molt ben senyalitzades.

La pujada cap a la Canal és atractiva per la bellesa del paisatge i per la imponent i abrupta tartera des d’on el Prat del Cadí es van fent més i més petit.

És una pujada amb molta pedra solta. Després de dues hores i mitja aconseguim arribar totes a dalt.

Un esclat d’alegria com a rebuda ressona en arribar una a una i haver aconseguir aquesta fita.

L’esforç ha valgut la pena. Les vistes són impagables, així com les sensacions: la Cerdanya a una banda i el Berguedà a l’altra, amb una visió del Pedraforca poc coneguda.

El Cadí enmig: una serralada especial, amb uns plegaments que la fan única. Seguim el GR per la Serra Cabirolera. Aviat entenem el perquè d’aquest nom, els isards i cabirols fan que el paratge sigui més autèntic. Al cel blau volen aus rapinyaires que sembla que vigilin les nostres passes.

Quants cabirols !!

La noia de la "pampa" fent repetxons... jejeje...

El Pedraforca, cara Nord.

Entre “rapatxó i rapatxó” anem fent camí cap el Pas dels Gosolans on trobem l’Andreas, un noi austríac que visita el nostre país i que ens ofereix un petit i sorprenent concert d’ocarina a més de 2.400 metres d’alçada.

L'Andreas, deleitant-nos amb un espontani i inesperat concert d'Ocarina. ;-))

El Pas dels Gosolans. Des d’aquest punt podem veure el Refugi de Prat d’Aguiló al qual arribem després d’una baixada que s’endinsa de nou en paratges amb arbres, cavalls i vaques.

L'amic Andreas.

A les sis de la tarda dinem, amb gana i amb satisfacció de tot el camí fet. Encara ens quedarà la pista cap a Bellver de Cerdanya on ens recolliran els cotxes.

Pastura a Prats d'Aguiló.

L’altre grup que ha recorregut els collets i amb el que hem estat en contacte mental i telefònic per tal de seguir d’alguna manera juntes, ha gaudit d’un recorregut també preciós amb tornada a Prat del Cadí.

Un camí, el dels collets amb molts desnivells, tarteres, pujades i baixades...

"Glamour" al refugi de Prat d'Aguiló...

Arribem a casa a les 12 de la nit com la Ventafocs, però felices i satisfetes de compartir un recorregut meravellós amb una companyia tan fantàstica. Ens hem cansat, ens hem omplert de colors i d’olors i hem compartit conversa i hem rigut com mai.

Itinerari Prats de Cadí - Canal de Cristall - Prat d'Aguiló

2009-07-25T06:00:00.008+01:00

Fitxa Tècnica:

Situació: Cerdanya
Màx. Alçada: 2.586 mts.
Distància total : 26 kilòmetres
Desnivell: 1.900 mts.
Durada: 7:30 hores.
Dificultad: No es fàcil. Mitjana
Text: Imma Pla

Recorregut Circular : Estana – Collet Roig – Prat de Cadí - Canal de Cristall – Pic Canal de Cristall – Coll de Cabirols – Serra Cabirolera – Mas Cortils – Cim de la Pedra Plana – Pas de del Gosolans – Prats d’Aguiló – Coll de l’Estenedor – Prat de Cadí Estana.

Recorregut: Aquest recorregut ens portarà a conèixer la Serra del Cadí amb tot el seu esplendor. Passarem per un dels paisatges mes idíl•lics de Catalunya el Prat de Cadí, un ampli prat verd, a l’estiu ple de flors de tots colors. L’escolten les parets calcàries de la cara nord: la roca Verda i la de l’Ordiguer, també coneixerem l’impressionant Canal de Cristall que ens menarà al punt mes alt de la Serra del Cadí, passarem la Serra de Cabirols on gaudirem de les vistes sobre el Berguedà i la Cerdanya, i tornarem per Prat d’Aguiló flanquejant per la ruta dels colls fins arribar a Prat de Cadí.

00:00 Sortirem del poble d’Estana, per una pista que ens portarà pel costat d’uns safareigs, fins al Coll de Pallers.
No hi ha dubte, un indicador de fusta ens senyala el corriol que s’endinsa pel bosc, marcat amb franges de pintura blanca i groga (PRC-120). Ascensió suau, sense grans desnivells, tot travessant prats, zones mes rocoses i boscos d’avets.

00:45 Tot d’una pel color terrissa de l’entorn ens adonarem que hem arribat al collet Roig, d’aqui a Prat de Cadí, ens espera una planer i agradable passeig per dins el bosc d’avets.

01:00 Prat de Cadí. La primera vegada que s’hi arriba, la visió del gran prat sota les parets calcàries del Cadí ens corprendrà, al fons, a la part més alta, s’alcen de forma abrupta les espectaculars roques Verda i de l’Ordiguer, separades pel canal del Cristall. A l’extrem nord-est hi trobarem el camí que, ens portarà a la Canal de Cristall.

01:15 Continuem el sender fins la font del Pi, abeurador pels animals amb una aigua fresquíssima a ple estiu i últim punt d’aigua.
Deixem la font a la nostra dreta i seguim per una camí que guanya ràpidament alçada per una tartera pedregosa sota el bosc d’avets.

01:50 El camí es desvia a l’esquerra i s’enfila fins deixar-nos sota l’imponent Roca de l’Ordiguer. A partir d’aquest punt una grimpada s’enllaça amb una altre, ara una tartera desfeta i molt vertical, i poc desprès tornem a grimpar, passem d’una tartera a una grimpada, fins que trobem una gran congesta al mig de la canal ... El conjunt es impressionant. Anem desviant-nos cap a l’esquerra on la Canal es mes compacte i menys desfeta.
Passem la cova i la font per superar un darrer esperó rocallós, i tot d’una ens adonem que estem a sobre el Cadí.

03:30 Al davant nostre la serra d’Ensija, el Berguedà i l’imponent Pedraforca. Deixem a la nostre esquena la verticalitat de la Canal, els Prats de la Cerdanya emmarcats pels Pirieneus, amb vistes que van des de la Maladeta fins al Canigó.
Al Puig de la Canal de Cristall (2586m.), en la part superior del Cadí, seguim direcció Est, cap a Prat d’Aguiló tot seguint la senyalització vermella i blanca del GR.

4:00 Vistes espectaculars des del Salt del Sastre (2593m.) Als nostres peus un numeròs ramat de cabirols i sobre nostre tot planejant, les mes grans aus rapinyaires

4:15 El coll de la Serra Cabirolera, es farà perdre alçada fins arribar una bonica vall interior, l’imaginem nevada bona part de l’any, seguim flanquejant la Serra fins arribar a un petit refugi d’ús lliure.

4:50 Cortal de Cortils. A partir d’aquest punt tornem a guanyar alçada sobre la Serra Cabirolera, cap el tuc de la Pedra Plana.

A partir d’ara pastures de vaques i cavalls ja no ens deixaran fins el Pas del Gosolans, collet que fa anys, utilitzaven els segadors del Bergadà per anar a la Cerdanya a treballar. Ara forma part del GR-107, el camí dels Bons Homes.

5:30 Pas dels Gosolans, ben indicat i ben fresat, baixa fàcilment fent ziga-zagues fins el refugi de Prat d’Aguiló. (2010 m)

5:50 Refugi de Prat d’Aguiló, també conegut per Cèsar August Torres, va ser un muntanyer de renom i es considera el primer promotor de l'excursionisme català. Va néixer a Barcelona el 1852 i ja de jove féu sortides amb Jacint Verdaguer.

Prenem el camí que baixa pel prat cap a l’oest i que de seguida s’endinsa al bosc de pi negre. Aquests boscos de la cara nord del Cadí, costeruts i poc rendibles des del punt de vista de l’explotació forestal, són refugi de diverses espècies catalogades com a amenaçades dins l’àmbit de Catalunya. És el territori del picot negre, del mussol pirinenc i del gall fer i és on es va detectar el primer llop instal•lat a Catalunya. També s’especula amb la possibilitat que hi quedi algun linx boreal. A les parets hi cria el trencalòs i en algun arbre monumental, allunyat dels camins que fem servir els humans, hi ha algun niu d’àguila daurada.

El nostre camí travessa aquests boscos. De tant en tant, una clariana ens permet adonar-nos de la majestuositat de les cingleres que tenim al sud o de la bellesa de la Cerdanya que, uns quants centenars de metres més avall, s’estén al nord. Al fons, l’eix pirinenc que ens separa d’Andorra o de les valls catalanes que ara estan a França.

Seguirem el camí que entra i surt de totes les raconades i que s’enfila i davalla, tot passant pels colls que ens permetran superar les carenes secundàries que s’escapen de l’eix central del Cadí: el coll de les Basses de l’Os (1970m.), el de l’Estenedor (1975m.), el collet Superior de l’Orri (1940m.) i el de la Trona. El terreny és molt costerut, però el camí segueix un flanqueig amb pendents suaus, baixant a torrents i guanyant alçada als colls, fins que davallem per un fort pendent fins arribar al Torrent de les Comes. A l’esquerra es retallen imponents les roques del Migdia i Punxaguda. Sortint del torrent una pista mes ample ens acosta a Prat de Cadí (1.832m.)

07:30 Prat de Cadí s’estén en un relleu de pendent suau, voltat de bosc pels quatre costats. Al fons, a la part més alta, s’alcen de forma abrupta les espectaculars roques Verda i de l’Ordiguer, separades pel canal del Cristall. A l’extrem nord-oest hi trobarem el camí que hem arribat al matí i que ara ens tornarà al poble Estana.

Itinerari Sant Aniol d'Aguja

2009-06-20T23:00:00.006+01:00

Fitxa Tècnica:

Situació: Sadernes, Alta Garrotxa
Alçada final: 770 mts.
Distància total : 15 kilòmetres
Desnivell: 470 mts.
Durada: 4:30 hores.
Dificultad: Mitjana
Text: Eva Cervelló

Recorregut: Santa Cecília de Sadernes – Pont de Sant Valentí – Represa del Gomarell – Sant Aniol d’Aguja – Salt de la Núvia – Represa del Gomarell – Sadernes.
00:00 Sortim del punt d’informació del costat de l’església de Santa Cecília de Sadernes, prop de l’hostal-càmping on haurem aparcat el cotxe.
El camí no té pèrdua i a més està molt ben indicat, direcció Sant Aniol d’Aguja.
00: 15 El primer tram discorre per una pista fins arribar al darrer pàrking on trobem una presa que hem de creuar, per seguir el camí a la banda dreta del riu. Tot i així el camí creuarà la riera de Sant Aniol diverses vegades.

00:30 En una mitja hora arribarem al Pont de Sant Valentí.

01:00 Seguint el riu en mitja hora més passarem pel costat de la represa del Gomarell. D’aquí a l’ermita de Sant Aniol tindrem una hora de camí.

02:00 A l’ermita, on podreu tocar la campana si us fixeu bé amb una cordeta que us permetrà fer-ho, a més d’una antiga masia abandonada que havia servit de refugi i trobarem la font de Sant Aniol i un corriol que segueix pujant a mà dreta de la font cap al Salt del Brull.

02:10 Una cascada fantàstica que val la pena no perdre’s, tot i que caldrà vigilar l’accés, que depenent de la quantitat d’aigua, pot ser més o menys entretingut.
Un cop arribats a aquest punt, i després d’haver passat racons paradisíacs, com ara el Salt del Grill, on els més valents poden remullar-s’hi i tirar-s’hi de cap, si hi ha prou aigua, refem el camí de tornada però en comptes de tornar directes a Sadernes, podem fer un petit recorregut circular per anar a contemplar el Salt de la Núvia.

02:40 Un mirador excepcional on la llegenda explica que una núvia hi va voler perdre la vida per no ser corresposta. El cert és que cal anar amb compte, sobretot si patiu de vertigen, doncs el desnivell és considerable. Aquest altre recorregut surt de la font de Sant Aniol a mà esquerra i està perfectament indicat amb maques de GR i marques grogues.
Si no voleu però fer tant desnivell, podeu desfer el camí de pujada.

04:00 Aquesta altra volteta us durà a l’alçada de la represa del Gomarell.

05:00 Amb una horeta de camí, arribareu al punt de sortida

SANT ANIOL D'AGUJA

2009-06-20T07:00:00.011+01:00

Crónica personal
Data: 20 de juny de 2009
Per Eva Cervelló
Les Dames han fet la seva segona sortida oficial amb èxit total. De fet no podia ser d’una altra manera tenint en compte les participants!
Hem fet un recorregut “aquàtic” per les Gorges de Sant Aniol, un lloc idíl•lic en aquesta època de l’any. Ombra, aigua, remullades vàries,vistes,...un plaer!

Aquest cop hem estat 9 en total. Anem augmentant la família! Cadascuna amb les seves particularitats i totes amb un mateix objectiu: passar-ho d’allò més bé i.... aconseguir una fita important que anunciarem una mica més endavant....
L’aventura ha començat i tot just estem a l’inici però el tema promet!

Esperit aventurer, energia, entusiasme, resistència, companyonia,...ingredients molt adients per al tema en qüestió!.

Endavant Dames, anem pel bon cami!

No tenim paraules....

Itinerari per la Serra de Busa

2009-05-16T23:00:00.005+01:00

Fitxa Tècnica:

Situació: Solsonés
Màx. Alçada: 1.350 mts.
Distància total : 19 kilòmetres
Altura màxima : 1.526 mts.
Desnivell: 850 mts.
Durada: 6:30 hores.
Dificultad: Mitjana
Text: Imma Pla

Recorregut Circular : Mas Sant Lleïr - Mas Pujol - els Degotalls - Mas Orriols - L'Escala - Pla de Busa - Ermita de Sant Cristofol - Mas Rial - Capolatell ( Presó de Busa ) - Mas Rial - Mas de la Vila - Sant Pere de Graudescales - Mas Sant Lleïr.

Recorregut: Aquest recorregut ens portarà a conèixer la Serra de Busa, planícia que s’aixeca a 1350 metres d’altura, sobre les profunditats de la vall del riu d’Aigua d’Ora. Busa, damunt de verticals espadats de pedra, sembla una fortalesa inexpugnable, però en realitat és un altiplà antigament habitat, ample per llevant i per la seva cara nord i estret en el seu extrem oest, on es troba la punta del Capolatell, anomenat també La Presó de Busa. Aquest topònim indica la importància que tingué aquesta zona durant la guerra del Francès (1809-1814), doncs en aquest punt s’hi tancaven presoners que només en podien escapar saltant els cingles. Actualment un pont metàl•lic permet accedir-hi..

00:00 Sortirem prop de la masia de Sant Lleïr, en mig d’un paisatge ramader-forestal força equilibrat i de gran bellesa. Es tracta de la Vall d’Ora, que s’ha preservat perquè fins fa poc ha estat relativament bastant aïllada i per la voluntat dels seus habitants de compatibilitzar l’aprofitament del medi amb la preservació de l’harmonia natural.
En el mateix aparcament de l’autocar es troba un monument del poble de Navés al compte Guifré el Pilós, fundador llegendari de Catalunya. En aquest punt comença el recorregut.
Es baixa pel camí de mà esquerra cap a l’Estudi, antiga escola local, deixant a la dreta un digne exemplar de saüc. Travessarem el riu per un pont romànic (la part més antiga se suposa que data del s. XII ó XIII ), flanquejat a banda i banda per l’Estudi i l’antiga serradora-molí de Ca l’Ambrós, que constitueixen ara l’Ecomuseu de la Vall d’Ora. Des d’aquí, el pont permet contemplar l’entorn del riu d’Ora.
Es camina en direcció a la masia del Pujol entre conreus i camps de pastura, seguint les indicacions. La travessem i seguim una pista fins a la següent vivenda (Cal Riuet), i prenem a l’esquerra un corriol que ascendeix en direcció oest.

00:35 El corriol va guanyant ràpidament alçada sobre la vall, zigzaguejant sota les parets rocalloses i foradades per l’agressió de l’aigua, en mig de rouredes, carrascars(*) i algun pi roig. Cal admirar,també, unes grans estalactites fetes segle darrera segle pels degotalls de l’aigua que va relliscant sobre les roques.

01:20 I així, poc a poc, es supera la primera cinglera i s’arriba a la casa d’Orriols, un bonic mas penjat sobre la Vall d’Ora. En breu trobem a la dreta un corriol amb pal indicador que continua amunt. Així, el camí continua pujant, apropant-se a les immenses parets de roca vermella.
Quan tot ens fa pensar que no hi ha cap possibilitat de seguir pujant i que la roca és inexpugnable, una llarga escala de ferro ben assentada a la canal ens permetrà superar la segona i última cinglera, i arribar a l’altiplà de Busa. Abans però, caldrà fer una petita grimpadeta.

01:30 La visió del pla de Busa ens sorprendrà: és com estar damunt de terres que suren sobre un gran núvol. Senzillament, sembla que estiguem volant amb el cel i els núvols pels quatre costats, a sota nostra. El paisatge esdevé idíl•lic.
Un cop sobre l’altiplà caminem entre camps de pastura, grans basses d’aigua per abeurar el bestiar, boscos de pins rajolets i arbres fruiters abandonats. Prenem consciència d’aquest lloc ple de masos, net i acollidor com el caràcter dels seus pocs habitants.

2:20 Un desviament a la dreta i visitarem l’ermita de San Cristòfol de Busa.

02:40 Recuperem la pista a la cruïlla anterior i continuem a l’oest, passant la casa de La Vila, que es troba davant de l’únic mas habitat: el Rial de Busa. La pista es va estrenyent fins que esdevé un sender i arriba a un coll.

3:10 És el mirador de la Creu, amb taula d’orientació inclosa, que ens mostra l’espectacular cinglera nord de la serra, amb vistes que van des del Boumort fins a la Serra d’Ensija, passant pel Santuari de Lord, el Port del Comte, el pantà de la Llosa del Cavall, Sant Llorenç de Morunys, la cara sud del Pedraforca, la serra del Verd i, als nostres peus, les capritxoses formes de la serra de Bastets.
Des d’aquest coll el sender continua a l’oest, flanquejant el Capolatell pel sud.

3:35 Ens adonarem aviat de l’existència d’una bretxa d’uns 5 m d’ample i molts més de fondària que aïlla el Capolatell (o Presó de Busa). Afortunadament, un pont metàl•lic hi permet accedir. Aquí no podrem donar per bona la visita si no anem a veure l’avenc del Dimoni (o avenc Gran del Capolatell) i el panorama des de la part més alta d’aquesta inaccessible agulla.

4:35 Desfarem camí altre vegada cap el Rial, poc abans d'arribar a la casa de la Vila una pista ample i ben fresada, ens portarà passejant pel pla de Busa, fins al bosquet on comença a perdre alçada poc a poc.

5:15 El primer desviament trencarem a ma dreta, cal seguir uns 1500 m. i estar molt atent a un petit corriol que surt a ma esquerra, sempre per dins el bosc, ens menarà a l'ermita de Sant Pere de Graudescales.

6:00 Es recomana visita, per tractar-se una singular joia del romànic català.
Arribats aquest punt una pista ample sobre el riu d'Aigua d'Ora ens menarà fins

6:30 l'aparcament de Mas Sant Lleïr.
Un lloc ideal per refrescar-nos.

SERRA DE BUSA

2009-05-16T22:47:00.020+01:00

Crónica personal
Data: 16 de maig de 2009
Per: Eva Cervelló
El nostre primer contacte ha estat aquest recorregut per la Serra de Busa i el cert és que la proposta ha valgut la pena. Hem pogut constatar que després d’un esforç sempre hi ha una recompensa. I en aquest cas, aquesta ha estat (a més d’un arròs de muntanya per llepar-s’hi els dits a mig camí) l’experiència de compartir un dia esplèndid amb una companyia fantàstica.

Hem caminat molt, hem suat la cansalada, algunes s’han cansat més que altres, hem rigut i hem creat un precedent que esperem serveixi per donat continuïtat a un projecte que ha nascut de forma espontània i que precisament per aquest motiu és ben probable que prengui més força de la que ens imaginem.

Dames del Trekking: NOSALTRES !!!

2009-04-11T10:00:00.021+01:00

Emma

Antònia

Eva

Laia

Marisa

Elisenda

Anna

Imma

Àngels

Dolors

Alejandra

Roser

Cati

Pili

Marta

Dàlia

Tessa

Núria

Lola

Rosa

Isabel

Empar

Missió Dames del Trekking

2009-04-10T21:00:00.004+01:00

Carpe Diem, com ja deien els romans, disfruta mentre passa, la vida son quatre dies, com a molt ens en queda un. No el malbaratem. Si estàs amb nosaltres és perque hi ets de cor, sinó no vinguis.

Per ser una Dama del Trekking, heu de ser mares... Hi ha alguns afortunats/ades que per invitació podran acompanyar-nos, seran convidats especials, però mai podran ser autèntiques Dames del Trekking.